Aquesta pel•licula descriu per mitjà del xiquets la lluita per la supervivencia en un entorn realista i hostil, la cultura de la guerra, el pes de la represió machista, la mes absoluta misèria.
Al començament de la pel•licula es pot observar el contrast continu en el que la historia dessarrolla, amb una encantadora Baktay que suavitza i alegra amb el seu optimisme i gane aquell entorn atrasat, anarquic, machista i clasista.
La protagonista consegueix posar-nos en el seu paper i es fa coneixer el mon que viu i les sensacions que hi ha en aquell entorn.
La pel•licula té un fort component emocional, el reflexe de la societat, com els xiquets juguen a la guerra perque ningu els ha ensenyat cap altre joc, perque han creixcut en ell, perque els xiquets reflexen el que veuen de forma pura, subconscientment.
La pel•licula és també, una metafora de prcincipi a fi, del intent de progres de una societat en el mon, i de la situació que esa misma societat viu dins del mon, fet que es pot observar clarament al final de la peli, en els que expresa de forma contundent la pasivitat com a forma de evasio i la rendicio com a victoria, para ser libre.
La pel•licula no m’agradad molt perque te carácter emocional i no diverteix els espectadors.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario